No sé pas on puc trobar Duralex. Segur que en algun basar supervivent a la voràgine franquiciadora podré arreplegar un joc de sis gots oblidat en algun racó. Aquells gots verds i marró que en caure esclataven en milions de bocins impossibles de comptar. No és una recerca banal. Tot torna, diuen, i el Duralex també ho farà –arribat el moment– emparat en aquesta voluntat que ens ha agafat darrerament de recuperar tot allò que va fer d’Andorra el paradís del consum de l’espanyolet dels 60 del segle passat. Ja han passat 50 anys d’allò i continuem igual. Obrint la paradeta i esperant que ens ho treguin de les mans, queixant-nos perquè hi ha poca gent i ja no gasten com abans. Mai no han gastat com abans. Ni tan sols aleshores. Però com som tan originals i innovadors farem del país un nou parc temàtic on conviurà el –pròximament– recuperat Duralex, els paquets de Rösslis, el sucre, la mantega a punt de caducar, el tabac i les ampolles de pastís. I per entretenir-los i fidelitzar la clientela tancarem hotels per obrir càmpings i els obrirem una plaça de toros, com aquelles que fa uns anys omplien les grades, mentre la resta de visitants s’esbravava a ritme de paella i sangria en algun tablao de la capital. Encara en queda alguna de flamenca virolada amb vocació de camí de taula en algun aparador. Només sabem mirar el passat o buscar ser l’atracció de tot allò que van prohibint al voltant de casa. Paradís dels fumadors, dels taurins, i del que faci falta si ha de donar diners. La nostàlgia fa mal, però tornar enrere tampoc sembla que hagi de ser gaire rendible.
Flamenques
3 oct. 2011 | Uncategorized @ca | 11 comentaris
11 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Andorra s’ha de personalitzar, andorra no és Espanya i ha de saber vendre això. Té una llengua i cultura pròpies i ha d’oferir una oferta pròpia i personalitzada. Ja ha fet un cert camí però n’hi queda molt per fer. El mercat l’ha de buscar a la península ibèrica però també a la resta d’europa, a frança, Itàlia…Russia… I això no ho aconseguirà pas a base de flamenques i panderetes, perquè això es un model que a Espanya ja no funciona i menys funcionarà aquí. Andorra pot oferir allò que aquests països busquen -i molts espanyols també- que és un turisme de qualitat a uns preus molt competitius, un turisme cultural i de natura i si de pas venem coses doncs millor. Veig amb bons ulls això del casino però no això de la plaça. També estic en contra d’aquest empecinament que te andorra amb el tabac-no us enfadeu-, quan tothom sap que això del tabac està al final, ja que a tot el món estan baixant de forma dràstica el nombre de fumadors. S’hauria d’anar cap altres productes alimentaris de qualitat i autòctons, com poden ser els formatges propis, mermelades, xocolata…Ara que està tant de moda el menjar de qualitat. No se…
Tens una habilitat especial per barrejar la gimnàstica i la magnèsia i t’ho fas venir de puta mare per tornar a criminalitzar els fumadors. Ja saps que, en el tema del fum, no estarem mai d’acord. Petons.
Andy, absolutament d’acord amb tu. Gràcies pel teu comentari 🙂
Roser, no només no estarem mai d’acord amb aquest tema, sinó que m’encanta fer-te la punyeta, ja ho saps ( amb carinyo, eh?)
I, ¿ De quin lloc importarem les materies primes per elaborar productes alimentaris de qualitat i autòctons, com poden ser els formatges propis, les melmelades, xocolata…?
Coi castellano, d’excedents de llet n’hi ha, d’excedents de sucre també, per exemple a euskadi han montat diferents xocolateries i no crec que tinguin moltes més materies primes que nosaltres. El mercat és allí i andorra hi ha de participar. No cal que siguin aquests productes necessàriament, el que vull dir és que l’economia andorrana s’ha de diversificar per força, i aquesta diversificació s’ha de fer amb nous productes, ja siguin propis o foranis. És que amb aquesta crisi o s’inventa o te’n vas a prendre pel sac. Nous productes turístics, etc.
Estic d’acord amb tu en tot, Andy; el que passa és que els exemples no son afortunats perqué no pots vendre productes de escassa qualitat com autòctons.
@Castellano Comunero
i suissa què ? la xocolata es autoctona de suissa? la xocolata de suïssa es millor que la que es fa en qualsevol altre lloc. com belgica per exemple? poc importa que s’hagi d’importar cacao, mentre un producte tingui demanda. El problema principal es de com vendre aquest producte, com convencer a la gent de que val la pena comprar-lo i no com el fem
El problema d’aquest pais es d’estancament que provoca al confiar a l’exterior com a motor del país
cinca només van ser mentides perquè és un empresari i com a tal mai mirés per als del país i el cap de govern només botigues por que les coses hi ha 700 aturats vinguin i més argentins per hivern una pista d’esquí que són una mentida que els d’aqui no volen treballar són ells que controlen la desgràcia dels que estem malament sense feina perquè es van enamorar dels argentins
M’agraden els teus articles, sempre els llegeixo. Aquesta vegada m’he fet un fart de riure.