Dies de festa major a Andorra la Vella. De contrapàs, d’aperitiu a la plaça, de banderoles de colors que mormolen al vent. De llargues nits d’estiu. De records. De quan els adolescents atrapàvem el buit de la nit a principi d’agost fent les primers sortides. El concepte de festa major ha canviat. Ha deixat de ser una fita en el calendari per ser un festiu més. Amb més o menys excuses per sortir de casa i amb un grapat d’activitats que funcionen i que ens connecten amb altres realitats passades, com el ball del Contrapàs. Sembla que avui tot aquell món hagi quedat enrere. Aprofitem qualsevol pont festiu per fugir d’una calor que sempre ens agafa desprevinguts. Divendres d’escapada. Cap al sud –on fa més calor però on la brisa del mar et pentina–. I les festes majors –malgrat tot– van retrobant-se any rere any. En aquells llimbs que separen el que sempre s’ha fet amb el ja no sé per què ho faig, però vaig fent. Activitats tradicionals a la capital com les sardanes, els mercats, les xocolatades infantils i els banys d’escuma podrien ser els protagonistes de qualsevol festa de fa més de vint anys. I suposo que en part aquí rau la gràcia. A mantenir reductes previsibles, com els gelats de maduixa. Jo continuo a l’espera que la plaça del Poble torni a tenir una terrassa amb tendal com la d’abans, des d’on escoltar els concerts de cafè, copa i puro de les tres de la tarda, mentre fem la sargantana melindrosa amb un cafè amb gel al davant, tot esperant que els amics vagin arribant, com abans, sense haver de quedar. Però les revolucions mai no s’han fet durant el mes d’agost.
Festa major
3 ag. 2015 | Uncategorized @ca | 7 comentaris
7 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Tens raó, mai les revolucions es varen fer el mes d’agost.
El 14 Juliol del 1789 en els carrers de París no estaven per cafè puro i copa,el detonant de la destitució de Necker el ministre de finances del rei Lluis XVI va fer que els parisencs sortissin en massa a manifestar-se als carrers.Res de música,res de gelats de maduixa,esperaven els amics sense quedar però per altres motius.
Els especuladors feien que el menjar més bàsic fos un luxe per a poques butxaques,saquejos per fam en les nits d’estiu parisenques.
Una massa ingent va travessar la plaça Vendôme on es varen trobar de fit a fit amb la cavalleria Alsaciana,on va començar una mena de festa de l’escuma però a pedrades.
Tot es va precipitar fins el punt que LluisXVI va preguntar al duc de Rochefocauld:
– “Però ¿es una rebel.lió?” va preguntar Luis XVI.
– “No, senyor, no és una rebel.lió, és una revolució.” va respondre.
Bona!
posats a recordar…
@Noemí
Merci,venint de tu és d’agraïr
Recordo:
Esperant el tercer combinat ,al ball en la que avui es reunirà tothom,en la que tindré les mirades de complicitat a l’altra punta de la plaça entre centenars de caps.Un pit despistat em frega l’espatlla,unes mans m’acompanyen la cadera al so d’un tambor i d’un cor accelerat.Avui proposaré un tema al cantant que recordi cada envelat on ens hem retrobat.
Res de tonteries res de ser especials,ningú esperarà cap escena angelical al portal,ninguna veritat serà revel.lada aquesta nit ideal.
Gràcies Noe… Quants records m’has despertat. Els de la generació de la Plaça del Poble, els que vam tenir la sort d’estrenar-la i viure-la durant la nostra adolescència i primera joventut, recordem moments màgics d’aquest espai. Els primers petons, les primeres mirades tímides, les primeres complicitats de joventut, les primeres “farres” d’adolescents, els primers amors, les reunions i trobades pràcticament diàries. Aquest espai formava part de la meva adolescència… l’assistència a classe de música, a teatre, les reunions d’amics al cafè de la plaça, portat amb carinyo primer per la família Sasplugas i després pel Toni Molné (el “Toni del Cafè de la plaça”). Un espai familiar i acollidor. Una plaça del Poble que va veure néixer i créixer els gegants d’Andorra la Vella, el nostre esbart dansaire, un innombrable numero de grups musicals de joves del país actuant a la glorieta. Una plaça del Poble que ha rebut la visita de grans grups teatrals, d’animació i de circ (La Cubana, el festival de pallasses, el Chaval de la Peca, l’orquestra Wapachacombo…).
Una plaça del Poble que va ocupar la centralitat de la vida social, lúdica, cultural i festiva de la parròquia, i que des de fa uns anys ha entrat en un període de degradació i decadència.
Potser algun dia n’haurem de parlar no?
Aixo esta fet! Al setembre muntem una revolucio?