El 19 de setembre del 2017, Frida Sofia va ocupar nombrosos titulars. La nena va ser l’única supervivent del terratrèmol que va sacsejar Mèxic aquells dies, i es veu que els equips de rescat feien mans i mànigues per desenterrar-la d’entre les runes.
Aquesta nena no ha existit mai.
Tampoc era certa la brama que parlava d’una noia que va matar accidentalment el seu avi, quan –diuen– va desendollar-lo del suport vital a l’hospital per poder carregar el mòbil.
Són fake news. Notícies falses.
Moltes d’elles naixen en portals irònics o de sàtira, però massa sovint s’acaben replicant en altres pàgines que les prenen seriosament i així, confonen, enreden i desinformen la ciutadania.
La rellevància de les notícies falses ha augmentat en la política posterior a la veritat, una veritat feta de fets desconstruïts, mentides obertes i contouring informatiu.
L’accés fàcil als ingressos de publi-citat en línia, l’augment de la polarització política i la popularitat dels mitjans de comunicació social (principalment Facebook News Feed) són alguns dels responsables de la propagació de notícies falses, que competeixen ferotgement amb les notícies legítimes. Els actors hostils als governs també generen i propaguen notícies falses, especialment durant les eleccions. I contra això només queda la –desvirtuada i menystinguda– tasca del periodista.
Persones que miren de recollir dades, contrastar-les i elaborar-les en un ambient cada cop més precari, per a consum ràpid d’una ciutadania que prefereix els titulars llampants a la realitat esmorteïda per l’anàlisi.
Avui només se sent el soroll dels likes.