Estimar-se un mateix és saber del cert que tu ets la persona més important de la teva vida. La frase no és meva, però m’agradaria. Forma part d’un llibre il·lustrat que va començar a difondre’s per la xarxa ara fa uns mesos amb la intenció d’aconseguir finançament per autoeditar-se. Després d’uns mesos de periple, una editorial important com Planeta s’hi va fixar i l’ha publicat ara, amb el títol de La Cenicienta que no quería comer perdices. El signen Nunila López i la il·lustradora My- riam Cameros, i explica la història d’una Ventafocs que pujada dalt d’uns vertiginosos talons de vidre es passava el dia cuinant perdius per a un príncep sempre insatisfet. Les sabates de cristall ja les tenen aquestes coses: al principi proves de posar l’esquena ben recta, però a poc a poc notes com caus cap enrere, i així, et vas inclinant fins que per l’esquena llisquen totes les idees i il·lusions. Els contes de fades han ajudat a convèncer milions de dones que les històries d’amor només acaben bé quan hi ha prínceps i perdius pel mig. Encara que siguis republicana, encara que siguis vegetariana. Esperem que els prínceps –com si no tinguessin cap més feina– ens salvin i oblidem que les úniques que ens podem salvar som nosaltres. Diuen que quan una dona diu prou apareix una fada –peluda, morena i grassoneta– que l’ajuda a treure el dolor per poder tornar a omplir la seva vida de coses bones. Tant de bo aquesta setmana sigui el principi de molts prou. Tant de bo prínceps i ventafocs puguin aprendre a estimar-se sense caçar perdius. Sense que ningú prengui mal.
