Una estrella és una persona que gràcies al seu talent i habilitat ha aconseguit excel·lir dins el seu àmbit d’actuació. Perquè és el millor, de manera indiscutible. Això li reporta fama, reconeixement social, tracte preferent en el restaurant de moda, l’accés a determinats cercles de poder i de retruc, molt sovint, diners. Molts diners. Perquè el talent, determinat tipus de talent –tot s’ha de dir–, es paga, i es paga bé. És el cas dels jugadors de futbol, per posar un exemple. Milions d’euros per entrenar un ratet cada dia i jugar un parell de partits a la setmana. No ho menystinc, però conec molta gent que sua més i cobra molt menys. És el que té el talent. Tothom pot carregar palets però no tothom es diu Leo Messi. El firmament, però, també té les seves servituds. Una persona que guanya una morterada insultant a canvi d’entretenir-nos hauria d’estar disposada precisament a això, a entretenir-nos. Quan toca i no només quan en té ganes. Als Estats Units, allà on van inventar que el xou ha de continuar, saben que el dia de Nadal és un dia fantàstic per congregar milions de persones per veure un partit de bàsquet. A Europa no. I a Espanya menys. Els jugadors han de deixar passar les festes abans d’incorporar-se a la feina. I per si no els fan cas s’han organitzat en sindicat per defensar els seus interessos, legítims per descomptat. Tant de bo, en comptes de barallar-se per si havien de jugar ahir o avui, s’haguessin posat d’acord perquè tots els futbolistes amb nòmines pendents cobressin aquest any. Però es veu que hi ha estrelles que brillen més que altres.
