17 de gener. Sant Antoni, dia de festa a la Massana i dia de tradicions arreu del país.

I és que si hi ha alguna tradició que sigui fàcil i agradable de seguir és tota aquella que té un rerefons gastronòmic.

La crema catalana de Sant Josep, la pilota i els galets de la sopa de Nadal, els canelons de Sant Esteve, el tortell de reis, la mona de Pasqua i la coca de Sant Joan.

Menys divertides són les imposicions de la quaresma, però tot i així, els bunyols i el bacallà, també tenen el seu què.

Cada cosa al seu moment i és que després de donar-li moltes voltes, i atipar-nos de fast-food internacional, els nord-americans amb aquells informes tant tècnics que fan, ens venen a dir el mateix que la padrina.

Que no es menja enlloc com a casa, que els millors productes són els que tenim a prop i que el millor moment per consumir-los és durant la seva estació natural.

Per això, es fa crema catalana amb ous frescos per sant Josep, que és quan n’hi ha més, es menja síndria i meló a l’estiu quan més falta ens fa prendre líquids, i es menja escudella per Sant Antoni, que fa fred i s’ha de posar el cos a to.

El problema, però, és quan Sant Antoni, entre canvi climàtic i inversió tèrmica arriba envoltat de temps primaveral i una certa sensació de xafogor sota el sol i dins l’abric.

La recepta, almenys a Andorra la Vella tampoc ha variat massa amb els anys i continua sent una bomba calòrica que ens alliberarà d’haver de menjar res més durant dos dies.

Això sí, com diuen a Encamp, abans un home mort, que perdre una tradició. I menys si és de franc.

I és que els hàbits alimentaris amb el pas del temps s’han anat adaptant a una vida més sedentària, més d’estar per casa, sense treball al camp, per molt que alguns diguin que ho compensen al gimnàs.

Amb menys càrregues físiques, i sobretot amb major preocupació per la imatge.

Uns models, que com l’alimentari també ha canviat i que ha passat de considerar una persona rodona com el paradigma de la salut a ser una víctima propiciatòria del colesterol.

Des de les set del matí couen fogaines a Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i a la Massana. Algunes han cremat durant el cap de setmana i altres, com a Sant Julià ho faran per Sant Sebastià.

I és que almenys, les tradicions pel que fa a l’escudella s’han anat repartint durant la setmana.

No sigui cas que algú digués que som un porc mal fart.

Qui s’organitzi bé, però, no haurà de fer dinar dins el dia 23. això sí, serà plat únic.

I és que ningú és perfecte.