Darrer programa del 2009. Com passa el temps!

Semblava que aquest any, el pitjor de la crisi que deien els experts, no havia de quedar mai enrere. I al final, tot passa.

En una setmana i poca cosa més, ens plantarem en un nou any per estrenar. Amb les pàgines en blanc, ple de bona voluntat i desitjos de prosperitat.

Un any que rebrà les expectatives de gairebé tothom, que confia que ara sí, que les coses aniran bé. Que es revitalitzarà l’economia, que el comerç veurà com augmenten les vendes i que tindrem- per fi- els polítics que ens mereixem.

Un any que nosaltres, ja ho avancem ara, intentarem que marqui un punt d’inflexió. L’any en què la ciutadania va decidir tirar pel dret i començar a treballar perquè la classe política fes coses concretes.

Per millorar la nostra qualitat de vida, la dels nostres fills.

Tenim tendència a esperar que tot arribi fet, que els altres ens facin la feina, a queixar-nos, això sí, quan les coses no són com nosaltres voldríem, però bellugar-nos, la veritat és que ens belluguem ben poc per assolir el que creiem que és just.

El món està canviant. Enrere queden les societats que creien que la democràcia comença i acaba el dia de les eleccions.

Comença a ser hora de treballar i exigir que els governants actuïn.

A partir del primer de gener. Com tots els bons propòsits.

I és que Ningú és perfecte.