Les columnes d’opinió només haurien de parlar del que de debò importa. Malgrat que a vint quilòmetres es visqui un procés polític inèdit a Europa això no és cosa nostra. Tenim prou problemes per fixar-nos en el que fan els catalans a casa seva, que no ens molestin i no ens barregin en les seves històries. Que a França el Front Nacional s’estigui convertint en una opció de govern amb el que això pot suposar per a un país que només entén la multiculturalitat des de l’hegemonia no ens ha de preocupar. A Andorra només hem de parlar de la CASS, del seu desmantellament progressiu i de les baixes abusives. Que a Nigèria Boko Haram segresti centenars de nenes per malcasar-les i així legitimar la seva violació sistemàtica tampoc no és cosa nostra, quan tenim altres qüestions molt més importants: els funcionaris veuen com es desmunten les seves condicions laborals i se’ls criminalitza per haver escollit millor feina que la resta de mortals sense patrimoni familiar. Tot importa. Tot m’importa. Perquè sé que no visc al melic del món. M’importa la reforma de la CASS, m’importa si el meu Govern serà capaç de garantir-me una vellesa digna, m’importa l’educació de la meva filla i m’importa el futur de casa meva. M’importa també el que passa a Nigèria i a Síria. M’interessa saber què fa que joves integrats acabin sent suïcides integristes. M’amoïna la cor­rupció espanyola, l’auge del racisme a França, l’increment de les formacions filofeixistes a Europa i, sí, també m’interessa el que passa a Catalunya. El que de debò importa és molt més gran del que alguns es pensen.