Ja sabem quins seran els 28 noms dels propers consellers generals. El que passa és que, com en una sopa de lletres, hem d’aprendre a llegir entre línies per descartar els que comptaran amb el favor dels electors dels que no. Que ningú s’amoïni, que és qüestió de dies. Encara que ara sembli mentida, en un no res haurem deixat la campanya enrere i un nou equip haurà de mirar de redreçar la imatge d’inoperància que ens ha quedat de la darrera legislatura. Diuen que el poble no s’equivoca. Potser és cert, potser no ens vàrem equivocar fa dos anys, però ha quedat clar que vam sobreestimar els nostres representants. Fa tota la sensació que la campanya electoral passada el poble va posar el llistó massa alt a la classe política, perquè d’un i altre costat no van saber estar a l’alçada de les circumstàncies. Avui, amb les llistes a les mans no tinc clar si s’ha escollit el millor de cada casa o el que convé més a cada partit. Malgrat tot, la bona voluntat se li suposa a la majoria, les ganes de treballar també, i la voluntat de no posar-se en ridícul de nou es dóna per suposada. Un període escapçat –el de la legislatura passada– en el qual es va posar sobre la taula que la distància que separa la classe política de la ciutadania sembla insalvable. Espero no tornar a veure un corral ple de galls emmurriats, a la defensiva i donant espectacle per començar a percebre que comença una nova etapa, que tots ens hi haurem de posar, i que per una vegada hem de mirar pel que convé a la majoria i no tan sols a la clientela. Veurem si electors i elegibles hem après la lliçó.