Comença una nova setmana.
Amb ganes de millorar tot allò que encara no tenim per la mà, amb voluntat de fer del dilluns un bon dia, tant bo si més no, com qualsevol altre.
I ens llevem i passem per la dutxa, i ens vestim, i esmorzem, un cafè més o menys ben acompanyat, i sortim al carrer i comencem a córrer, com cada dia, que en això els dilluns no fan distinció.
Ja estem immersos de ple en la rutina diària, els nens a classe, les extraescolars en marxa, els dies s’escurcen i en un no res començarem a veure les decoracions de Nadal als aparadors.
Un altre any que s’escola. Que ens deixarà regust de coses bones i aspres. De bons i mals moments. De crisi, de projectes, de somnis trencats i problemes per resoldre.
Tant és tot plegat. El que compta és avui, el nostre dia a dia, el moment que vivim tot just ara.
Que el que hagi de venir, ja vindrà i a més no ens demanarà que ens sembla. O sigui que aquesta nit, posarem la Nacional i escoltarem quina solució ens proposen des de govern contra una crisi que sembla que no s’hagi d’acabar mai.
I després, a veure com va la cosa, que fet i fet, si Strauss Kahn no descarta tornar a la política jo ja puc creure qualsevol cosa.
Però és que ja ho diuen, que ningú és perfecte.