Benaurats aquells que es troben al fons del forat perquè d’allà en endavant només es pot anar millorant.
Així ho cantava Joan Manuel Serrat fa uns anys, quan ens recordava en aquelles benaurances que només qui té autèntics problemes serà capaç de reconèixer els amics.
I és que sempre hi ha una manera optimista de viure la crisi.
Ara fa uns dies la BPA, en el seu informe de dades sòcio econòmiques del primer semestre de l’any 2009, ens deia que ja hem tocat fons i que a partir d’ara la llum es començarà a albirar al final del túnel.
Tant de bo. Perquè jo mai fins ara sabia de tanta gent amoïnada per trobar una feina esquiva, ni en parlava amb tanta amb por al cos, per si la perdia.
Projectes aturats, congelats, a l’espera de temps millors. Despeses que esperen un moment més propici, i és que la sensació de crisi fa patir a aquells que han vist con minvaven els seus recursos, però també a aquells que malgrat tenen prou diners, dubten de si és un bon moment per desprendre’s.
I així, entre els que no poden i els que no gosen, les botigues continuen buides i els ànims pel terra.
Aquest cap de setmana hem celebrat el dia internacional del turisme. Un cap de setmana de pluja i de gent, arran el pont de les festes de la Mercè, que ha permès que molts barcelonins ens vinguessin a fer una visita.
Només calia que no trobessin massa botigues buides.