Segon lliurament d’informació.

Mens sana in corpore sano, deien els grecs. O sigui, que a les algues, els cereals integrals  i els llegums, hi sumem el ioga i l’exercici. Primeres pautes progressives. El ioga, la veritat no m’amoïna gaire, tot just avui han donat les bases de postura fàcil i respiració alterna. L’exercici serà tota una altra cosa, m’he cansat només de mirar les fotos…aix.

Ahir vaig fer la compra amb la llista d’ingredients que farem servir a partir de diumenge. De moment constato que a Andorra no hi ha flocs de mill (copos de mijo). O sigui que si alguna ànima caritativa en té o sap on trobar-los, que m’ho digui. Sinó hauré de tirar d’internet.

És curiós com, tot i que tenim clar que determinades coses ens afecten, l’acohol, els medicaments, el cafè…no parem esment que aquesta mena d’efecte que te l’alimentació sobre el nostre estat anímic no es limita a aquests productes tant extrems.

Estic pensant, sobretot en el sucre, aquesta mena de droga dura que ens inoculem i que trobem a tot arreu. Ara que miro etiquetes trobo que hi ha sucre a tot arreu. De vegades en llocs evidents, com la pastisseria i els dolços, altres en indrets més inversemblants, com les llenties cuinades, el tomàquet fregit o el pernil dolç.

De vegades em demano si realment ens podem refiar de les etiquetes.

Segon dia sense gens de sucre a la dieta. Encara no ha mort ningú. Temps al temps.