Els sociòlegs Naomi Wolf i Pierre Bourdieu coincideixen a afirmar, que l’obsessió que tenim de ser cada dia més joves, més altes i més primes, és una conducta que anul·la la capacitat de les dones occidentals de competir pel poder, tot i que l’accés a l’educació i a les oportunitats semblaria ser que és el mateix per a tots i totes.

Tal i com explica Fatema Mernissi en el llibre “L’harem occidental”, la fixació cultural per la talla 38, no és una obsessió per la bellesa femenina, sinó que és una trampa per garantir la submissió del segon sexe, que deia la de Beauvoir.

L’explicació és molt simple: Passar gana és el sedant més potent; les persones discretament boges són dòcils. I és que aquesta obsessió que tenim la majoria de dones de treure’ns de sobre els tres quilos que sempre creiem que ens sobren – reals, o no- ens porta a la destrucció de l’autoestima i del sentit de la pròpia capacitat.

Com hem de pensar en conquerir el món si ens passem el dia pensant en menjar?

En resum, que estar molt temps a règim, ens converteix en persones passives, ansioses i emotives. De la mateixa manera, que el fet que constantment el nostre entorn ens bombardegi amb recordatoris que ens obliguen a prendre consciència que el temps passa, que els quilos pesen i que una imatge val més que mil paraules ens redueix a objectes d’exhibició.

I després ens compadim de les dones que viuen en harems, quan sota el seu vel, gaudeixen de la seva carn amb llibertat! La seva presó, a diferència de la nostra, almenys és visible.

Per cert, no sé si t’ho havia dit però demà començo el règim.