Una aixeta que degoteja pot deixar escapar fins a 30 litres d’aigua al dia. No sé quants n’ha perdut ja el PS. Molts, malgrat la fal·lera a negar l’evidència. No hi ha víctima sense botxí, ni botxí sense víctima. Em costa creure que persones formades i amb una ideologia sòlida hagin estat emmordassades durant tant de temps. Atrapades en una falsa lleialtat que lluny de permetre la regeneració interna, han deixat que la jerarquia garratibada i les eternes lluites intestines arribessin a carregar-se un partit amb més de deu anys d’història. El PS no és Rosa Ferrer, de la mateixa manera que no és, ni ha estat mai Jaume Bartumeu, o no ho hauria d’haver estat. El PS hauria de ser una manera d’entendre el món i un col·lectiu de persones disposades a treballar per fer-lo possible. Jaume Bartumeu hauria de fer un plantejament seriós de per què s’ha quedat –gairebé– sol, i acceptar la possibilitat que potser no sempre la culpa és dels altres. Rosa Ferrer, amb tot el dret del món de deixar el partit –i segurament carregada de motius– hauria de presentar al costat del carnet estripat, la carta de renúncia de cònsol si vol mantenir la credibilitat. Els que marxen –i els que aniran marxant del partit– que tinguin clar que part del fracàs també és seu, i als que es queden, que es calcin, perquè hi ha molta feina per fer si es pretén tornar a ser una alternativa de govern per a un país, que i –no s’ho prenguin malament– no els importa un rave totes les seves intrigues de palau. Que s’ho creguin o no, hi ha problemes més importants a Andorra que la crisi socialdemòcrata.
Degoteig
11 jul. 2011 | Uncategorized @ca | 4 comentaris
4 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Aquesta és en resum la veritat: “HI HA PROBLEMES MÉS IMPORTANTS A ANDORRA QUE LA CRISI SOCIALDEMÒCRATA”
Cal pas patir tant! Desprès d’una grip forta, si no deriva en pulmonia, sempre se surt més fort i amb més defenses vitals. Tens tota la raó en dir que els problemes reals i importants no són pas aquestes crisis polítiques lògiques, que serveixen per triar al gra de la palla en els partits. Cal saber connectar amb el que sent la població a qui es vol servir. Només aquesta actitud pot fer que un partit sigui capaç de menar un bon govern.
Molt be Noemí, mentres a Andorra som molts els que no ens atrevim a parlar tu ho fas, continua així, per que sols així podem estar tranquils que hi ha llibertat de premsa i que hi ha periodistes com tu que diu el que tots pensem, inclús els que estan al costat del JB.
Tens tota la raó del món però mentre es parla d’això no es parla dels problemes de veritat …. a algú ja li està bé que això sigui així.