Un bon dia, en una revisió rutinària et trobes un petit bony a l’aixella o al pit.
A partir d’aquest moment i fins que un metge no et confirma o descarta un veredicte, la vida sembla que es capgira i tots els valors, els projectes i les esperances de futur es queden ancorades en el dia, i l’hora de la propera visita al metge.
Angúnies difícils de compartir amb la parella, i els fills.
Molta por, molts dubtes i sovint, també, un sentiment de desamparament difícil de controlar.
Quan el diagnòstic és de càncer, el millor acostuma a ser l’extirpació de la mama, i algunes sessions de quimioteràpia, fet i fet, el mateix que passa amb altres tipus de càncer, però en el cas del càncer de mama, la situació es complica.
I és que al trauma d’haver de superar un càncer, la mutilació d’un dels òrgans que sempre s’ha volgut relacionar amb la feminitat i l’essència de ser dona, fa que la pèrdua d’un pit, al marge del dolor físic, impliqui un patiment psicològic afegit que cal tractar també.
Avui és el dia mundial per la prevenció del càncer de mama.
Avui se’n parla més, i més obertament, però tot i això, encara hi ha molta por, molts recels i molta ignorància.
Moltes dones refusen fer-se proves periòdiques de detecció precoç per por a trobar alguna cosa, com si ignorar el problema, hagués servit mai per solucionar-lo.
Els problemes, com el càncer, són més fàcils de resoldre quan són petits. I ignorant-los només fan que créixer.
I és que, ja ho diuen… ningú és perfecte
Avui és el dia internacional del càncer de mama i al programa en parlarem de dues a tres amb metges, experts i afectades. >>Tu també pots dir la teva.
Tu també HI pots dir la teva.>>(gràcies per la correcció vaweb)