L’Andorra del passat se li va aparèixer al senyor Scrooge, i li recordava –tant si ho sabia com si no– que això de fer l’andorrà era una tècnica de supervivència de quan els andorrans ens devíem a dos senyors mal avinguts, i no una manera de fugir d’estudi quan no ens interessa fer front a la realitat. L’Andorra del present li va ensenyar un país amb ganes de canvis reals, amb voluntat de sortir del forat, amb necessitat de creure en la classe política i amb el convenciment intern que arribaran temps millors si treballem plegats. L’Andorra del futur va mostrar a Ebenezer Scrooge tot allò que hagués pogut ser i que no serà per la tossuderia d’uns quants. Un bon país on viure. Prou petit i prou gran per garantir justícia social a tots els seus habitants, una educació de qualitat, una sanitat universal, espais lliures de fum, muntanyes plenes de vida. Una terra amb un creixement sostenible i harmònic, amb una societat cohesionada que respecta la cultura aliena i estima la pròpia. Tant de bo els esperits de l’Andorra del passat, del present i del futur hagin visitat aquests dies els nostres Ebenezer Scrooge. Coincidint amb la celebració del Consell de Sant Tomàs, el síndic va fer una crida a l’entesa entre les diferents formacions polítiques amb vista al debat de totalitat del projecte de pressupost per a l’exercici 2010, que tindrà lloc demà. Una entesa tan improbable com necessària: dues esmenes a la totalitat que no prosperaran i un grapat d’esmenes que es treballaran en comissió, sense un futur clar.
Ebenezer Scrooge abans hagués dit: “Bah! Bajanades.”
