La civilització és això: poder compartir taula amb aquella dona que saps que es fica al llit amb el marit de la teva millor amiga, conversar com si res amb aquella mala peça que et va robar el noviet quan tenies deu anys. Civilització, és dir que sí quan saps que et menteixen, i que l’altre sap que saps que menteix, però tots dos feu com si res, perquè és més fàcil, perquè és més còmode, perquè la civilització és això. Poder passar de puntetes per sobre la veritat sense haver-s’hi d’enfrontar gaire si un no vol, i no passa res. Civilització és dir a tercers el que no ets capaç de dir a l’interessat, sense por que es perdi el missatge, ni la resposta, que tornarà a l’emissor, puntual i a través també d’intermediaris encarregats de fer la feina bruta. I així anem fent. Amagant el cap sota l’ala, fent veure que no passa res, disfressant les emocions sota una pàtina d’hipocresia. Ara bé, quan entrem en el terreny de la política, el tripijoc de la civilització que ens permet sobreviure al parany de les nostres pulsions primitives es converteix en una comèdia que malauradament –vista l’escassa qualitat dels actors que la interpreten– es torna més burda i immenjable en cada nou acte de despropòsit. Amenaces més o menys velades, pactes pendents del pagament d’una factura antiga, apostes xulesques sense cap base sostenible, sopars de germanor fratricides i petites mise en scène carents d’estètica i contingut són el plat de cada dia d’una població fastiguejada, un 20 per cent de la qual està en el llindar de pobresa. Sort en tenen que siguem tan civilitzats.
Civilitzats
31 gen. 2011 | Uncategorized @ca | 3 comentaris
3 comentaris
Publicar un comentari Cancel·la les respostes
This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.
Potser som massa “civilitzats”…..
I qui diu PROU a tota aquesta farsa?
Hauriem de ser menys civilitzats….