No deixa de resultar curiós com la perspectiva de les coses varia en funció des d’on es mira.

Parlem – per exemple- dels anomenats “enfrontaments” entre els membres d’APC, que en funció de qui els jutja no deixen de ser el tret que prova la seva democràcia interna i de retruc, pluralitat, – pròpia, d’altra banda, d’una plataforma sense cap ideari definit-.

Suposo que no cal aclarir que l’eslògan: “IVA NO”, no és un ideari polític.

Per altres, però, són el resultat de barrejar aigua i oli i de no tenir, precisament cap element ideològic cohesionador que els permeti cenyir-se a unes determinades línies comunes per a tots.

El resultat és que al marge que uns diguin blanc i altres facin rosa, mentre els de més enllà confien que al final tot es veurà blau, el cert és que es fa complicat negociar res amb un grup que no té clar a quin acord vol arribar, i que ni tan sols té clar si vol o no negociar.

Es veu estrany que s’intentin conjugar idees i projectes tant dispars com diuen que són socialistes i apeceristes. I que malgrat tot, s’entestin en emprovar-se una sabata de cristall que és evident que els va petita, o grossa, però que en cap cas no és de la seva mida.

Potser el més difícil per tal d’arribar a un acord és que difícilment canviaran de sabata si el que diuen és que ells, el que volen és un vestit nou.