El pitjor d’algunes modes absurdes és que no sempre passen de llarg sense conseqüències.

És el cas de les celles depilades que tant es portaven fa uns anys i que avui a les seves seguidores les retraten a traició en permanent posat de desconcert.

A Andorra, a més de poca imaginació tenim el mal costum de voler imitar tot allò que volen tenir els altres. Seguir la moda sense pensar en les conseqüències i ni tan sols en si ens escau.

Que funcionen les perfumeries? una a cada cantonada.

Que sembla que l’electrònica és el futur? tothom a vendre Mp3

Que el Viagra s’ha posat de moda? Posa una farmàcia a la teva vida.

i així anem fent.

El pitjor és quan aquesta estratègia- per dir-li d’alguna manera- s’aplica també en l’àmbit públic.

No cal fer història per recordar els 7 polisportius, la febre del telecabina d’interés nacional, o la descoberta del món del túnel o del parc faunístic, per posar només alguns dels exemples més evidents de l’enveja mal digerida i la manca d’imaginació de comuns i administracions.

Ara, un parell de ments privilegiades s’han inventat un nou concepte revolucionari.

Com tots els estudis diuen que ara que ho hem cremat tot només ens queda la natura, anem a potenciar la natura!

I ens inventem un parc natural, en una zona que hauria d’estar protegida.

Per donar a conèixer els seus atractius li projectem un heliport, un aparcament mastodòntic, un circuit de vehicles tot terreny per no deixar cap racó sense explorar – no fos cas que les llebres poguessin campar tranquiles- , i li afegim un tobogan a mig camí entre els Picapedra i els dibuixos de l’ós Iogui.

De moment ja hem començat a permetre la tala d’arbres.

I és que res molesta tant del gaudi de la natura, com la pròpia natura.

Això sí. Ja veurem com ens queden les celles quan passi la moda.

Tinc la sensació que també nosaltres ens quedarem amb aquell posat de permanent desconcert quan els fills ens escupin a la cara no haver estat capaços d’aturar aquesta gent.