Tot i que la campanya no comença fins al 20 de març ja fa dies que anem de corcoll. Els primers logos i lemes de campanya es deixen veure a les xarxes socials i als faldons dels diaris. Uns i altres comencen a mostrar la seva millor cara, a polir les maneres, a mostrar-se propers i sol·lícits. Durant els propers dies sentirem les paraules futur, democràcia i estabilitat fins que perdin el seu sentit original. Però no és de la imatge que la majoria tenim de la classe política del que avui m’agradaria parlar. M’agradaria parar un moment l’atenció en la bona gent. En la bona gent que es dedica a la política, que n’hi ha. Persones que a vegades amb més bona fe que prudència es tiren a la piscina de la cosa pública i intenten ser part de la solució en comptes de formar part del problema. Quan mires de generar canvis en allò que t’envolta, t’adones que la major resistència no està mai en l’oposició sinó en la passivitat. Que el més destructiu no és qui fa coses en contra, sinó qui no fa res per evitar-les, i al final, quan arribes al final del camí, decideixes, que, posats a fer, és millor algú que lluita per idees diferents de les teves, a algú que no és capaç de bellugar-se per lluitar en favor de res. Per això m’agradaria donar-los les gràcies als candidats. A tots. Fins i tot a aquells que generen els meus dubtes més profunds. Perquè ells, com a mínim, avui estan disposats a ser part del futur del país i no del llast que ens arrossega.
Només cal que els votants decidim també en aquesta convocatòria deixar de ser part del problema, per ser part de la solució.