800 signatures i les que s’hi poden arribar a sumar. El col.lectiu de funcionaris del país ha posat el crit al cel en veure com els seus llocs de treball podrien arribar a estar en perill amb la privatització de la ITV.
I tots a una s’han posat a la feina per tal de pressionar el govern perquè els garanteixi la seva estabilitat laboral, guanyada a cop d’edicte.
800 signatures de funcionaris – és a dir, de votants en la seva major part- són molt poderoses.
Més d’un cònsol n’ha tingut prou amb una tercera part per fer-se amb la cadira.
I encara se sorprenen d’haver aconseguit tant en la negociació. Més n’haurien pogut obtenir si hagués calgut.
Tot plegat em fa pensar en diverses qüestions.
D’una banda en la força de la ciutadania i en la obligada submissió del govern davant el pes de l’electorat- una bona ració d’humilitat per aquells càrrecs electes que un cop escollits es creuen per sobre del bé i del mal i que obliden que qui els hi ha posat al càrrec és el mateix a qui menysté.
També em venen al cap els dèspotes grecs. Perquè fer cas al poble si els governants saben què és el que més ens convé?
Serà veritat que tenim el govern que ens mereixem?
Suposo que molts governants de l’antiga escola enyoren els vells temps de calla que ja ho arreglarem. Però els temps, poc a poc, van canviant i no només qui se sent amb dret de sufragi alça la veu.
Tinc present quan vam viure la famosa manifestació contra el forn. Recordo que en aquell moment el cap de govern, Marc Forné va dir que tot i que fossin 700 persones les que hi havia davant l’edifici administratiu, la majoria d’elles no tenien dret a vot, i que per tant no eren representatives.
Doncs bé, sembla que el funcionariat sí que ho és de representatiu.
Tot plegat, i al marge de valorar les reivindicacions del sector, el cert és que no entenc perquè no fem un pas endavant i regulem els convenis col.lectius. Per estalviar-nos mals de cap.
Més enllà d’això, penso en altres qüestions, com la fal.lera del govern a externalitzar serveis públics. Tinc la sensació que més en farien si els deixessin. El problema és que això ni fa disminuir la càrrega per despeses de funcionament, ni millora la qualitat del producte, o sigui que anem descapitalitzant el poder públic i encarint els serveis.
De totes totes sembla un mal negoci.
De moment s’ha parat el cop, com han aconseguit aturar la protesta provinent dels ajudants i monitors de menjadors escolars.
Això sí. Ells no tenien 800 signatures que els servissin de tiquet de restaurant.
Ningú és perfecte.
Molt bé aquest blog. Ben escrit, ben presentat i amb reflexió i que convida a la reflexió.Precisament el què sovint la nostra societat moderna no convida a fer… Molt futbol, molta teleblablà o teletralalà. M’ha agradat particularment l’article: ” en marxa “.Doncs això mateix desitjo a aquest blog: “marxa, sempre endavant, i èxit “, intercanvi d’opinions i sobretot no deixar de fer i de dir la nostra, menys encara si ens tracten ” d’imbècils “.
Noemi,Felicitats pel teu blog. No deixis que això es converteixi en un segon tamarrolandia, que actualment ja fa pena. Intenta limitar al màxim els insults, que si un vol pot debatre de qualsevol problema sense que arribi la sang al riu.Ànims i et desitjo molta sort.ms
Gràcies Hugo i ms per les vostres aportacions.Encara que hi hagi qui no s’ho cregui, es pot dir qualsevol cosa sense caure en el desqualificatiu personal.I crec que hi ha moltes coses per dir.Ens llegim.
Felicitats, Noemí.Bon article i bones reflexions. Contràriament a l’anònim anterior, et desitjo tant d’èxit com a Tammarrolàndia (i més si és possible). Continuem treballant per tots!!!
Noe,que be un blog de reflexió i debat que és el que ens cal i si tots junts podesim fer una bona plataforma social…Es a dir canalitzar tots els neguits que tenim uns quans, cada dia més cal dir-ho. Crec sincerament que s’ha de fer quelcom més.El que sincerament no acavo d’entendre el pq de l’anonimat de la gent. Potser es el que ens fa falta a tots plegats una mica de valentiaEnorabonaIsidre
Hola Noemí,En primer lloc felicitats pel programa i pel bloc. Jo també sóc de l’opinió que pots criticar qui vulguis sense insultar ni calumniar i, per tant, també advoco perquè aquesta iniciativa no es converteixi amb un altre Tamarrolàndia.Sort!
Benvinguts doncs!
..i compto amb tu Isidre!