Sense Gluten.
Aquests dies es parla molt del que passarà o deixarà de passar amb els nens que pateixen intoleràncies i/o al.lèrgies alimentàries a l’escola.
A l’espera de veure com s’arregla finalment el tema, us avanço que acaba de sortir publicat un llibre que pot ajudar als pares de nens celíacs i als afectats en general per aquest problema.
Es titula “Amb gust i sense gluten” i el signa l’escriptora afincada a Catalunya Beatrice Askanazy.
El llibre, el publica l’editorial Mina en la col.lecció Sal i Pebre i recull un grapat de receptes i consells per fer àpats sans, nutritius, sense riscos per aquells que tenen intolerància al gluten i sobretot: molt bons.
El llibre inclou una guia de recursos web, productes de comerç just adaptables a l’alimentació sense gluten i trucs per fer de cada àpat una festa i no una condemna.
Entre altres propostes: crema de carbassó, crema de llimona, pèsols amb menta o vedella amb hortalisses.
Que vagi de gust!
Bé, malgrat tot, sembla que s’arriba a un acord amb la contractació d’una empresa de càtering per abastir els menús especials. Ara el problema està en el finançament… Govern no vol subvencionar-lo…Bé, “tanco per vacances”, i quan torni a l’agost espero poder retrobar aquest espai al peu del canó. Petons Noemí.
El que deia, que continua sent un culebró.Sembla mentida que costi tant subvencionar els menús dels escolars i costi tant poc demanar assessorament sobre coses que ja sabem.Ja ho deia l’Obèlix: “Són bojos aquests romans!”Bones vacances Albert i cuida’t molt!
M’agradaria dir-hi la meva. I si és veritat que, al final, s’arriba a un acord amb una empresa de càtering, tinc els meus dubtes que la qualitat dels menús sigui la mateixa que el fet que un àpat estigui acabat de fer a la cuina de l’escola i menjat al cap de poca estona o relativa poca estona al menjador.L’experiència del càtering la tenen des de fa temps a les escoles del país veí (Espanya) i, la veritat, és que el menjar no té la mateixa qualitat que fets a l’escola. Potser com que aquí les dimensions del país són més reduïdes, les coses seran diferents. Deixant a part que el verb “subvencionar” no entra al vocabulari del Govern.
Bon dia Anònim de les 7:32, Completament d’acord amb tu pel que fa al tema de les subvencions. Tot i que – afegiria- jo crec que són despeses que no s’haurien de subvencionar sinó que directament les hauria d’assumir l’Estat com a part de la seva responsabilitat, de la mateixa manera que s’hauria de fer càrrec de la sanitat, de l’educació i de la garantia dels mínims socials de qualsevol persona que visqui en aquest país.Pel que fa al tema del càtering, a diferència del que passa a Espanya- crec que pot funcionar. les dimensions del país són prou petites com per a què així sigui, sempre i quan no es jugui a abaratir costos en contra dels interessos dels nens.