<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	
	>
<channel>
	<title>
	Comentaris a: Un bon dia	</title>
	<atom:link href="https://www.glopdeblau.com/un-bon-dia/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://www.glopdeblau.com/un-bon-dia/</link>
	<description>COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA</description>
	<lastBuildDate>Fri, 13 Nov 2009 10:35:34 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	
	<item>
		<title>
		Per: Mari Carmen		</title>
		<link>https://www.glopdeblau.com/un-bon-dia/#comment-637</link>

		<dc:creator><![CDATA[Mari Carmen]]></dc:creator>
		<pubDate>Fri, 13 Nov 2009 10:35:34 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://ninguesperfecte.com/2009/11/13/un-bon-dia#comment-637</guid>

					<description><![CDATA[Quan vaig deixar la superfeina molt ben pagada per una feina amb contracte escombraria, molta gent va pensar que m&#039;havia begut l&#039;enteniment. He escoltat critiques que em tractaven de gandula, de no tenir aspiracions com a dona, de deixar-me portar pel masclisme, etc. etc. Però ningú va escoltar quan a l&#039;escola em van dir que les meves filles havien canviat la seva actitut molt a millor. Hem sacrificat bones feines, luxes i vacances per fer més vida de familia, esmorzar, dinar, berenar i sopar junts cada dia. I no, a nosaltres la crisi no ens afecta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El gran problema és que molta gent ha viscut aquests anys de bonança molt per sobre de les seves possibilitats i ara tornar al seu lloc, costa.]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Quan vaig deixar la superfeina molt ben pagada per una feina amb contracte escombraria, molta gent va pensar que m&#39;havia begut l&#39;enteniment. He escoltat critiques que em tractaven de gandula, de no tenir aspiracions com a dona, de deixar-me portar pel masclisme, etc. etc. Però ningú va escoltar quan a l&#39;escola em van dir que les meves filles havien canviat la seva actitut molt a millor. Hem sacrificat bones feines, luxes i vacances per fer més vida de familia, esmorzar, dinar, berenar i sopar junts cada dia. I no, a nosaltres la crisi no ens afecta.</p>
<p>El gran problema és que molta gent ha viscut aquests anys de bonança molt per sobre de les seves possibilitats i ara tornar al seu lloc, costa.</p>
]]></content:encoded>
		
			</item>
	</channel>
</rss>
