Llegia l\u2019altre dia una entrevista a l\u2019escriptor Kae Tempest on deia que a la vida \u201cpassen coses i que al final les coses passen.\u201d<\/p>\n\n\n\n
I al capdavall \u00e9s el que \u00e9s. Un dia ens morirem i passats uns anys ning\u00fa se\u2019n recordar\u00e0 de nosaltres, ni sabr\u00e0 quins neguits vam tenir, quins obstacles vam haver de superar, ni si vam ser feli\u00e7os.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00f2 els simples mortals. La majoria. La minoria, aquells que amb els anys acaben concretant la seva petita immortalitat en el nom d\u2019un carrer, un aeroport o un poliesportiu, els passar\u00e0 si fa o no fa el mateix. Que les generacions futures sabran que aquell carrer es diu aix\u00ed i poca cosa m\u00e9s, que \u00e9s el m\u00e9s semblant a la reencarnaci\u00f3 en mobiliari urb\u00e0. <\/p>\n\n\n\n
El vertigen de la pr\u00f2pia insignifican\u00e7a \u00e9s per\u00f2 tranquil\u00b7litzadora. Res no \u00e9s per sempre, res del que ens passa, del que ens fa despertar-nos sobresaltats enmig de la nit ser\u00e0 per sempre, res -ni tan sols nosaltres- no som prou importants, i sobretot, no serem aqu\u00ed tant de temps com per comprovar fins a quin punt \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n\n\n\n
Passaran els anys, anirem entatxonant les muntanyes, obrint camins, canviant de cotxe i de m\u00f2bil, fent tombs sense aturador per la rodeta auto imposada de la feina i el que cal fer, fins que ens morim. Tots i cadascun de nosaltres. I aqu\u00ed Pau i despr\u00e9s Gl\u00f2ria.- si hem fet prou bondat.-<\/p>\n\n\n\n
I aquest fet que oblidem, que som mortals, prescindibles i irrellevants ens dona tanmateix el poder d\u2019alliberar-nos de la pressi\u00f3 de fer sempre i per sistema el que toca i albirar que potser no \u00e9s tan greu aturar-te de tant en tant. <\/p>\n\n\n\n
I respirar, que al capdavall, \u00e9s l\u2019\u00fanic que sabem de cert que tenim comptat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Llegia l\u2019altre dia una entrevista a l\u2019escriptor Kae Tempest on deia que a la vida \u201cpassen coses i que al final les coses passen.\u201d I al capdavall \u00e9s el que \u00e9s. Un dia ens morirem i passats uns anys ning\u00fa se\u2019n recordar\u00e0 de nosaltres, ni sabr\u00e0 quins neguits vam tenir, quins obstacles vam haver de superar, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8446,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"off","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[7,8],"tags":[],"class_list":["post-8445","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-coses-que-penso","category-diari-dandorra"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.glopdeblau.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8445","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.glopdeblau.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.glopdeblau.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.glopdeblau.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.glopdeblau.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8445"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.glopdeblau.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8445\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8450,"href":"https:\/\/www.glopdeblau.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8445\/revisions\/8450"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.glopdeblau.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8446"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.glopdeblau.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8445"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.glopdeblau.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8445"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.glopdeblau.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8445"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}